I, després de tants assajos, van arribar els dies de les representacions. Esperàvem amb moltes ganes allò de tornar a trepitjar aquell escenari i tornar a omplir la sala del Coro de rialles.
El resultat va ser impressionant. Vam omplir la sala cada dia i ens vam endur un grapat d'aplaudiments a casa. "Quin Embolic!" va convertir-se en 'la obra' per excel·lència de l'equip dels joves pastorets.
A dins, minuts abans d'obrir portes, corrien nervis i riures...
I l'embolic va anar més o menys així de bé...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada